HO SENTS, escriure crea un espai entre el pensament i l’inefable
–i tanmateix–:
un tercer espai, potser,
aquell tercer espai que havia d’ocupar el sodi,
com el que ocupen les medicines
quan no poden arribar enlloc més tal i com deien els metges,
encara que no existeixi,

encara que no existeixi
capaç de contenir
les intencions, els desitjos, la voluntat i l’esperança

i encara que no existeixi

i ara es pot accedir al tercer espai
tant amb els pensaments com amb l’escriptura
a aquest tercer espai
que guarda i distribueix el sodi,

encara que sigui mal de creure.